La mecànica del joc és simple però no pas fàcil de dominar: l’usuari disposa de set lletres col·locades en sis hexàgons blaus i un de vermell a la manera de les cel·les d’un rusc. L’objectiu és trobar tantes paraules com sigui possible a partir d’aquestes lletres a condició que continguin la lletra de l’hexàgon central de color vermell. Els mots a més han de tenir un mínim de tres lletres i s’hi pot repetir una mateixa lletra. La combinació de lletres canvia diàriament de manera que el total de paraules possibles també canvia cada dia. Cada combinació conté pel cap baix una paraula que les incorpora totes que RodaMots ha convingut a anomenar tuti.

El Paraulògic funciona amb un sistema de punts que l’usuari obté cada volta que introdueix una nova paraula. Els punts són directament proporcionals a l’extensió del mot: com més llarg sigui més punts s’assoliran. Els de tres lletres concedeixen un punt; els de quatre dos; i a partir de cinc lletres els punts són equivalents al nombre de lletres que tingui la paraula. Els tuti concedeixen deu punts que s’afegeixen als punts que s’hi concedeixen pel nombre de lletres –un tuti de set lletres per exemple valdria disset punts. A mesura que l’usuari vagi aconseguint punts progressarà pels nivells d’assoliment del joc simbolitzats –de menor mèrit a més– amb una escala d’inspiració ornitològica: primer un pollet; tot seguit un colom; en tercer lloc un ànec; després un cigne; seguidament una òliba; i finalment una àliga la bèstia que distingeix els jugadors més destres amb el més gran assoliment paraulògic.